ESCENA 1
Lisístrata (Jùlia Ch,) / Calonice (Helena ) / Lampito (Andrea) / Mirrina (Marua)
Pista 1
Passeja nerviosa esperant les altres dones.
LISÍSTRATA. Si les hagués convidat a una festa de Bacus, o a un bon esmorzar amb molt de vi, hi serien totes, potser no hi cabríem. Això estaria a petar, segur, però com que no hi ha beure ni res per picar, totes fan tard, cap pressa per escoltar la meva proposta. Que es foti la bella Lisístrata, la nostra mestressa. Ves per on! Ara arriba la meva veïna, no es pot dir que vingui de lluny. Hola, Calonice!
CALONICE. Hola, Lisístrata. En què estàs capficada? No facis aquesta cara, filla meva, que et fa lletja.
LISÍSTRATA. Calonice, estic molt afligida per nosaltres, les dones, perquè entre els homes, les dones tenim fama de ser dolentíssimes…
CALONICE. És que ho som, per Zeus.
LISÍSTRATA…. i quan se’ls diu que vinguin aquí per deliberar sobre un assumpte poc trivial, es queden adormides i no venen.
CALONICE. Ja vindran, estimada, no és fàcil per les dones sortir de casa; l’una estarà ocupada amb el marit, l’altra amb els fills, l’altra amb els criats…
LISÍSTRATA. Això de què hem de parlar és més important.
CALONICE. Quin és aquest assumpte tan important? De què es tracta, estimada Lisístrata? De quina dimensió és que ens convoques a totes les dones?Si vols l’obra sensera demana-la pel mail de contacte
LISÍSTRATA. Gran. De grans dimensions (posa una mida amb les mans)
CALONICE. És a dir gros, ample i llarg? Ummm…
LISÍSTRATA. Sí, molt gros! Per l’amor de Zeus, no siguis porca!
CALONICE. Resulta estrany que no hi siguin ja, a totes ens agraden aquests assumptes grossos i peluts i…
LISÍSTRATA. No és el que penses: si no, ja hi serien totes aquí, es tracta d’una altra cosa que estudio de fa dies, li he donat moltes voltes i he passat nits en blanc.
CALONICE. Segur que és molt delicat.
LISÍSTRATA. Sí, tant delicat que la salvació de tota Grècia depèn de les dones.
CALONICE. De les dones? Doncs no sé jo si hi ha molt on agafar-se.
LISÍSTRATA. Vas errada, el destí d’aquesta ciutat és a les nostres mans. I si ho fem malament, fes-te la idea que no exististiran els peloponesos.
CALONICE. Millor per tothom si no existissin.
LISÍSTRATA…. I els beocis moriran tots, absolutament… tots
CALONICE. …Tots… Les seves anguiles, no! Són massa bones per desaparèixer de cop.
LISÍSTRATA. D’Atenes no diré res semblant, tu mateixa pots endevinar el que en penso, però si es reuneixen aquí les dones totes juntes salvarem Grècia.
CALONICE. I, quin pla sensat o intel·ligent podran realitzar les dones, si la nostra feina és seure ben pintadetes, lluint la túnica de color safrà i guarnides amb el vestit recte i sabatetes de moda?
LISÍSTRATA. Doncs això mateix espero que ens salvi, els drapets, els perfums, les sabates, el coloret, les transparències…
CALONICE. I com ha de ser?
LISÍSTRATA. De manera que cap home grec no torni a brandir la seva llança contra un altre…
CALONICE. Per tots els déus! Si això és possible em faré tenyir la túnica de safrà.
LISÍSTRATA…. ni agafi l’escut…
CALONICE. Ara mateix em posaré el vestit recte.
LISÍSTRATA. … ni el punyal.
CALONICE. Vaig a comprar-me unes sabates de moda.
LISÍSTRATA. Però, no havien de ser aquí les dones?
CALONICE. Fa estona, ara ja es comencen a passar.
LISÍSTRATA. Són dones molt de l’Àtica, sempre arriben tard. Ni una, no n’ha vingut ni una! Ni les costaneres ni les de Salamina.
CALONICE. No vulguis saber on tenen aquestes les cames ara mateix… una cap a l’orient i l’altra mirant a…
LISÍSTRATA. Ni tan sols aquelles en qui més confiava; les dels acarnesos, ni aquestes han vingut!
CALONICE. Guaita! Ara en venen unes quantes!
LISÍSTRATA. També arriben aquelles altres.
MÍRRINA. Arribem tard, Lisístrata? Diguis alguna cosa, estàs molt múrria.
LISÍSTRATA. Més aviat decebuda, per haver arribat tard quan l’assumpte és tan important.
MÍRRINA. Estàvem molt enfeinades. Però explica’t, quin és aquest assumpte tan i tan delicat?
CALONICE. No, no, encara no, esperem una mica que arribin les dones dels beocis i dels peloponesos. Mira ja son aquí.
LISÍSTRATA. Sí, sí… que no vull haver de repetir les coses dos vegades. (entra LAMPITO) LAMPITO, estimada espartana! Et veig guapíssima! Fresca com una rosa! Se’t veu forta com un roure, segur que podries escanyar un toro amb aquests braços. I quin color més saludable.
LAMPITO. Pues seguro que sí, me entreno cada día en el gimnasio, soy capaz de saltar y darme en el culo con los talones.
CALONICE. (li toca els pits) Quins pits! Aquestes mamelles són un bé dels déus!
LAMPITO. Estas prominencias se miran pero no se tocan, que están muy trabajadas.
CALONICE. Sí, per Zeus, força prominents.
LAMPITO. A ver… ¿quién ha reunido esta tropa de mujeres?
LISÍSTRATA. Jo, aquí.
LAMPITO. ¿Y qué es lo que hay que tratar?
CALONICE. Sí, explica’ns això tan important de què cal parlar.
LISÍSTRATA. Ho diré, però abans us vull preguntar una cosa, no feu aquestes cares, no és gaire difícil.
CALONICE. Parla, dona.
LISÍSTRATA. No trobeu a faltar els pares dels vostres fillets? Sé que totes vosaltres teniu el marit lluny de casa.
CALONICE. El meu marit porta cinc mesos fora, a Traria, i jo, pobreta de mi, tota sola ocupant-me de tot, i el nen, que està impossible. Necessita un pare que li unfli la cara a mastegots, pobret.
MÍRRINA. Doncs el meu, set mesos complets a Pilos.
LAMPITO. Y el mío, que viene de vez en cuando del frente y le tiene más cariño al escudo que a estas.
LISÍSTRATA. I ni tan sols hi ha consoladors, perquè tots els artesans d’aquests instruments meravellosos són de Milet, que ha resultat ser un niu de traïdors a Grècia.
CALONICE: Jo encara en tinc un de vuit dits de llarg.
LISÍSTRATA: Per tant si jo trobés la manera, voldríeu posar fi a la guerra?
CALONICE. Jo sí, per les dues deesses, per descomptat, encara que hagués d’empenyorar el vestit aquest curvilini i …
MÍRRINA. Doncs jo em deixaria tallar en dos i donaria la mitat de la meva persona, encara que semblés un rèmol.
LAMPITO . Y yo, hasta subiría a lo más alto del monte Taiheto si desde allí pudiera ver la paz.
LISÍSTRATA. Doncs, ja us ho dic jo: si volem obligar els homes a fer la pau ens hem d’abstenir.
CALONICE. Abstenir, sí. De què? Digues.
LISÍSTRATA Ho fareu?
CALONICE. D’acord, ho farem, encara que ens hi vagi la vida.
LISÍSTRATA. Doncs ens hem d’abstenir de fer vida marital.
CALONICE: De fer què?
LISÍSTRATA: De cardar, Calonice, de cardar amb els nostres marits. No marxeu, on aneu? Què us passa? Ho fareu o no?
CALONICE. Jo no puc, que continuï la guerra.
MÍRRINA. Jo tampoc, per Zeus: que segueixi la guerra.
LISÍSTRATA. I, ¿ara dius això, rèmol? Si fa un moment deies que et deixaries tallar per la mitat!
CALONICE. Dona, demana una altra cosa que vulguis, mira estic disposada a caminar pel foc si fa falta. Qualsevol cosa, Lisístrata, guapa.
MÍRRIMA: Jo també, a mi apunta’m a caminar pel foc.
LISÍSTRATA. Quines ruqueries he de sentir. És per això que les tragèdies es fan a costa nostra, perquè només servim per follar i parir. Però tu, estimada espartana, fes-me costat i encara podríem salvar aquest assumpte.
LAMPITO. ¡Por los dioses! Es difícil eso que pides, sin embargo… sea, que la paz hace mucha falta.
LISÍSTRATA. Estimada, tu sí que ets una dona com cal i no totes aquestes.
CALONICE. I si ens absteníem al màxim del que tu dius – que tant de bo no calgui -, això ajudaria molt a fer la pau?
LISÍSTRATA. Molt, sí, per les dues deesses. Perquè si ens quedéssim quietetes a casa, ben maquillades, passéssim al seu costat nues, amb només les camisoles transparents i amb el triangle depilat, i als nostres marits se’ls posés dura i s’encenguessin desitjosos de follar, … i nosaltres
no els féssim cas, sinó que ens aguantéssim, farien la pau ben de pressa, prou que ho sé.
LAMPITO. Por lo menos Menelao, que cuando echó una mirada a los melones de Helena, que estaba desnuda, tiró la espada y el escudo.
CALONICE. Però, dona, què passarà si els nostres marits ens abandonen?
LISÍSTRATA. No ho faran, on anirien?
CALONICE. I si ens agafen i ens arrosseguen per la força a l’alcova?
LISÍSTRATA. Tu agafa’t fort a la porta.
CALONICE. I si ens peguen?
LISÍSTRATA. Si arriben a aquests extrems els ho deixem fer, però posant-los-ho tot molt difícil, que no hi ha plaer en aquests assumptes quan es fa per la força. Perquè mai, mai gaudirà l’home si no va d’acord amb la dona.
CALONICE. Si això us sembla bé a vosaltres dos també ens sembla bé a nosaltres.
LAMPITO. Nosotras convenceremos a nuestros maridos de que hagan una paz justa y sin engaños, pero a esa gente ateniense tan veleta, ¿cómo se la puede convencer para que no diga tonterías?
LISÍSTRATA. No et preocupis, nosaltres farem la part que ens toca.
LAMPITO. Eso será imposible mientras tengan barcos y haya dinero en el templo de Atenea.
LISÍSTRATA. També això està ben preparat, ja que ens apoderarem de l’Acròpolis avui mateix. A les més velles se’ls ha ordenat que mentre nosaltres ens posem d’acord en aquestes coses, elles,
simulant que celebren un sacrifici, s’apoderin de l’Acròpolis.
LAMPITO. Quizá resulte porque parece bien planeado.
LISÍSTRATA. Lampito, per què no fem totes juntes un jurament sobre això, perquè sigui indestructible?
LAMPITO. Venga, dinos la fórmula, a ver cómo juramos.
LISÍSTRATA. Poso aquí al davant meu un escut cara amunt i una de vosaltres em dona les entranyes de la víctima.
CALONICE. Lisístrata, quina mena de promesa ens vols fer jurar?
LISÍSTRATA. Quina classe? Sobre un escut, degollant un be, com va fer Èsquil en una ocasió, segons diuen.
CALONICE. No, Lisístrata, no juris res sobre un escut que tingui a veure amb la pau.
LISÍSTRATA. Doncs, quin podria ser el jurament? Agafem d’algun lloc un cavall blanc i li tallem el coll i li traiem les vísceres?
CALONICE. On vas a parar! Un cavall blanc? Sortiria caríssim aquest jurament. T’has begut l’enteniment?
LISÍSTRATA. Llavors, com ho fem?
CALONICE. Per Zeus, jo t’ho diré si vols. Posant una copa gran i negra de cara amunt i degollant… una gerra de vi de Tasos, jurem sobre la copa… no tirar-li aigua a sobre.
LAMPITO. Coño, ese sí que es un buen juramento! Me encanta!
LISÍSTRATA. Que algú porti de dins una copa i un càntir. (Treuen a escena la copa i el càntir.)
CALONICE. Estimadíssimes dones!, quina andròmina tan gran! I la copa aquesta, només d’agafar-la ja s’alegra una.
LISÍSTRATA. (A la que porta la copa). Deixa-la aquí i agafa’m la víctima. Sobirana Persuasió i Copa de l’Amistat, rep aquest sacrifici i mostra’t benèvola per a les dones. (Mentrestant, aboca vi a la copa.)
CALONICE. De bon color és la sang, ja ho crec, i corre estupendament.
LAMPITO. Y también huele de maravilla.
CALONICE. Dones, deixeu-me jurar la primera.
LISÍSTRATA. No, per Afrodita; quan t’arribi el torn. Toqueu totes la copa, Lampito, i que una en el vostre nom repeteixi exactament el que jo digui. Vosaltres declarareu això sota jurament d’acord amb mi i el mantindreu fermament: «Cap home, ni amant, ni marit» …
CALONICE. «Cap home, ni amant, ni marit»…
LISÍSTRATA…. «s’aproparà a mi trempant». Dis-ho!
CALONICE. … «s’aproparà a mi trempant». ¡Ai, ai!, s’afluixen els meus genolls, Lisístrata.
LISÍSTRATA. «Romandré a la llar sense el meu brau»
CALONICE. «Romandré a la llar sense el meu brau»…
LISÍSTRATA…. « molt elegant i fresca, amb el meu vestit safrà de festa»…
CALONICE. … « molt elegant i fresca amb el meu vestit safrà de festa»…
LISÍSTRATA…. «perquè el meu marit es posi roent i cremant»…
CALONICE. … «perquè el meu marit es posi roent i cremant»…
LISÍSTRATA…. «mai no aniré al llit amb ell ni acceptaré de bona gana els seus compliments».
CALONICE…. «mai no aniré al llit amb ell ni acceptaré de bona gana els seus compliments».
LISÍSTRATA. «Però si em força contra la meva voluntat»…
CALONICE. «Però si em força contra la meva voluntat»…
LISÍSTRATA…. «em deixaré sense ganes, destorbaré els seus propòsits i no em mouré».
CALONICE. … «em deixaré sense ganes, destorbaré els seus propòsits i no em mouré ».
LISÍSTRATA. «No m’obriré de cames».
CALONICE. «No m’obriré de cames».
LISÍSTRATA. «Ni em posaré a quatre grapes».
CALONICE. «Ni em posaré a quatre grapes».
LISÍSTRATA. «Si mantinc fermament aquestes coses, que begui jo d’aquí» …
CALONICE. «Si mantinc fermament aquestes coses, que begui jo d’aquí» …
LISÍSTRATA. «Però si les violo, que s’ompli d’aigua la copa».
CLEONCE «Però si les violo, que s’ompli d’aigua la copa».
LISÍSTRATA. Declareu totes vosaltres això sota jurament d’acord amb mi?
TOTES. Sí, per Zeus.
LISISTRATA. Apa, jo faré l’ofrena d’aquesta. (Agafa la copa per beure.)
CALONICE. La teva part i gràcies, estimada, perquè resultem en aquest acte totes amigues les unes de les altres. (Van bevent totes. Se sent una cridòria de dones a la llunyania.)
LAMPITO. ¿Qué gritos son esos?
LISÍSTRATA. És el que jo deia: les dones s’han apoderat ja de l’Acròpolis de la deessa. Tu, Lampito, posa’t en camí i organitza bé la vostra gent, (Se’n va Lampito.) Nosaltres anem a l’Acròpolis per ajudar a les que hi són a tancar les portes.
CALONICE. No creus que els homes vindran en massa contra nosaltres de seguida?
LISÍSTRATA. Poc m’importen. No vindran amb les amenaces suficients i el foc necessari per obrir les portes aquestes, llevat que compleixin les condicions que hem dit.
CALONICE. Per descomptat, per Afrodita, mai!, que si no, en va hauríem obtingut el qualificatiu de malvades i inconquistables.
Si vols l’obra sencera demana-la contacta
