Qui Som

Qui som,  d’on venim

Les primeres notícies que ens han arribat sobre l’activitat teatral a Verdú es troben ja el 1450 en el que s’anomenaven entremesos de Corpus Christi. Les representacions teatrals desvinculades ara ja de l’entorn eclesiàstic es remunten al segle XIX, concretament l’any 1850 quan es representà l’obra còmica “Moros i Cristians” a la plaça Major dins el marc de la festa de beatificació de Sant Pere Claver. Anys més tard, el 1888, i també en la festivitat que honorava el sant verduní en la seva canonització, i en el marc de la mateixa plaça, s’escenificava l’obra, “El asalto de Buda” enmig d’una gran expectació i aglomeració d’espectadors que fins i tot van arribar a ocupar alguns dels teulats de les cases. De fet, la plaça Major era un escenari habitual pels espectacles teatrals en aquells moments.

Com en molts altres llocs, a Verdú es crearen associacions a través de les quals s’organitzaren les funcions teatrals fins ben entrat el segle XX: La Sociedad Coral la Armonia Verdunense (1896) i el Patronat de Sant Pere Claver (1911), i dins d’aquest, la secció cultural Joventut Social de Sant Pere Claver (1932). Els dos grans escenaris han estat, el Cafè Colón (cal Gabarró), local social de La Armonia i el Castell de Verdú, seu del Patronat de Sant Pere Claver, adquirit l’any 1916.

Però hi havia més escenaris a Verdú a finals del segle XIX. En podíem trobar a cal Sala, el Cafè Jardín, seu de la Societat La Juventud, situada al carrer Major, que com L’Armonia, comptava amb la seva pròpia orquestra i grup de teatre. Es tractava de llocs on es realitzaven activitats lúdiques i culturals diverses endemés d’actuacions teatrals. A la plaça Major, a l’altra banda del Cafè Colón, a cal Flaris, se situava el darrer lloc d’esbarjo de la vila de finals de la centúria, i també del primer terç del segle XX, la del Cafè Centro.

Dins l’espai del Castell, la sala de l’Abat Copons abans de fer-hi reformes estava dividida en dues parts. La banda que donava a l’antic fossar es coneixia com a la “sala dels morts” i allí s’hi havien fet actuacions teatrals. També es feia teatre a la sala intermitja, la “Sala de les Olives” o “Sala del Teatro”, on actualment s’ha reprès l’art de Talia.

La sala de l’Abat Copons ha estat l’espai on durant diverses dècades s’hi han representat nombroses actuacions teatrals, fins que a partir de 1980 es van dur a terme al nou “Casal Verduní”. La darrera obra que es posà en escena per una agrupació local va ser, “Tots en tenim una”, d’Assumpta González, per part del Centre de Joves el 2 de desembre de 1987. El dia 30 d’abril del següent any un grup de teatre d’Almacelles va representar l’obra, “No totes les flors són de plàstic”, de Ventura Porta i Rosés, i així s’acabava un projecte engrescador, la Roda de Teatre, que agrupava distintes poblacions que representaven la seva obra en diferents escenaris. Els actors de Verdú hi van participar amb l’obra, “Stop al matrimoni de Nicasi Camps”, dirigida per Antoni Pijoan.

Després de gairebé una quarantena d’anys el teatre local reneix de la mà del grup Xiroia Teatre de Verdú, amb il·lusió i el ferm desig d’omplir el llarg buit artístic, i a la vegada continuar la tasca que generacions d’actors van fer que el teatre esdevingués una peça clau de la cultura i l’art verduní.

Xiroia Teatre de Verdú es constitueix com a grup de teatre estable el setembre del 2022 fruit d’una convocatòria popular que fa Daniel Gil, docent jubilat i establert a Verdú. La composició del grup és majoritàriament femenina. Al llarg d’un any i cinc mesos el grup va agafant confiança i es va cohesionant fins a esdevenir una autèntica companyia teatral.

La nostra primera obra: «Pèls» és un treball de grup fet a foc lent i mimant els detalls amb la intenció d’oferir al poble i al públic un producte final de qualitat.

Xiroia Teatre de Verdú és una “Societat cultural sense ànim de lucre” oberta a la gent,  que vol acollir totes aquelles inquietuds vilatanes relacionades amb les arts escèniques, per aquest motiu si qualsevol persona es vol afegir als nostres projectes o en té pensat algun de nou serà benvinguda.