MicroteatreObres

L’herència de Susi

de Daniel Gil Álvarez

Entren dos dones a escena. Una d’elles vestida d’executiva i l’altra molt glamurosa, porta una ampolla de vi a la ma.

Marmessora.- (parla per telèfon) Deixa’m tranquil·la! No tinc ganes de anar a prendre un cafè amb tu i parlar de quan feien segon d’ESO, han passat mes de venti-cinc anys… Que no! Ni avui, ni demà! Estic esperant uns clients! Penjo! I no em tornis a trucar!

Entra la Susi amb una ampolla de vi a la ma

Marmessora.- Doncs això és la propietat, senyora.

Susi.- Senyora?… Susi, soc la Susi. Deixa aquest tractament tant formal.

Marmessora.- Es que sóc la marmessora i li hem de donar a aquest acte la formalitat adient

Susi.- A mi em fan por els advocats i no em surt dir senyora marmessora.

Marmessora.- Paula Fonseca.

Susi.- Mira Paula, no sé per què em portes aquí. Això és horrorós.

Marmessora.- Mes aviat pintoresc, sorprenen…

Susi.- A mí em sembla petit.

Marmessora.- Acollidor.

Susi.- Brut i ple de teranyines…

Marmessora.- Rústic.

Susi.- I és fosc, no te llum natural…

Marmessora.- Intim.

Susi.- Que et vols quedar am mi? Que jo a tu no t’he fet res, Paula. Para ja!, això és un traster!

Marmessora.- Li pot donar l’ús que vulgui, és cosa seva.

Susi.- I la casa? La mansión Ponce de León? Podem anar a veure-la? No sé per què hem començat per aquí, m’ha parlat tant i tant el meu marit que em moro de ganes.

Marmessora.- Sí que podem, al despatx guardo una col·lecció de fotos velles en les quals es pot apreciar amb mol detall…

Susi.- Escolti, estic farta de mira fotos velles! Puc prendre possessió da la meva mansió Ponce de León?

Marmessora.- Sí i no…

Susi.- Què vol dir? O sí o no…

(La marmessor li fa un gest per a que s’apropi a la finestra)

Marmessora.- Es va enfonsar fa deu anys, però pot prendre possessió del solar. Aquelles runes i aquest edifici és el que queda.

Susi.- (Mira per la finestra amb sorpresa) Vol dir que aquestes runes son la Mansión Ponce de León? És broma, no?

Marmessora.- (Afirma amb el cap) No és broma, efectivament, el que veu és el que queda de l’antic palau de los Ponce i a mes a mes el municipi ha fet més de cinc requeriments als hereus de Casimiro perquè s’avinguin a retira les runes… son un perill. No m’explico que el seu home no li digués res, i també s’han de pagar els deutes pendents, els impostos i… deixem-ho estar, no vull avorrir-la amb detalls.

Susi.- No m’ho puc creure! Tot el que queda de l’herència es aquest traster…

Marmessora.- Paller, era un paller. És molt sòlid i a més… pot tenir un gran valor sentimental.

Susi.- Sentimental? Ja, i en euros? Quin valor té en euros.

Marmessora.- Potser és valuós, un cop desembarassada la runa i aplanat el terreny, el pot reconvertir en un chaletet… rústic…

Susi.- Com puc ser tan bleda? Jo el mato, sí, és el que faré aquesta nit mateix.

Marmessora.- Això no ho pot dir davant meu, després podria ser testimoni.

Susi.- Vostè està cassada?

Marmessora.- No, però tinc nòvio i ho estaré el proper estiu.

Susi.- Pobra desgraciada. No ho facis!

Marmessora.- Senyora! Que el seu home sigui un… mentider, no vol dir que el meu Iñaki també ho sigui.

Susi.- Ja ho pot dir, ja: un mentider, i un estafador, i un desgraciat.

Marmessora.- Jo no ho he dit!

Susi.- Ho dic jo, i amb la boca plena… Em vaig casar fa deu dies i ara mateix hauria de ser a Martinica, sap per què sóc aquí i no al carib?

Marmessora.- Perquè li agrada mes el Tarragonès?

Susi.- Sí, ja pot riure que el seu Iñaki no serà millor que el meu Jordi.

Marmessora.- Deixi estar el meu Iñaki, si us plau.

Susi.- (senyala la botella) La portava per brindar per la meva sort, que semblava que finalment havia canviat a bona. L’última de la famosa collita del 2001 de la que no es cansava de parlar el meu oncle Facundo, l’únic ric de la família… (Obre l’ampolla de vi)

Marmessora.- Vinga dona, potser tot això és mes valuós del que sembla.

Susi.- Miri, ja que he vingut carregada amb aquesta (llegeix) Viña Ruinosa del tiet Facundo no desaprofitarem l’ocasió de beure a la nostra salut.

Marmessora.- No puc, ho sento, estic de servei.

Susi.- (Beu un traguet ) No sigui figaflor. De veritat que li desitjo que la seva boda sigui millor que la meva. (aixeca l’ampolla )Per la seva felicitat!

Marmessora.- Que no puc, li dic…

Susi.- Doncs si no pot brindar per la seva felicitat… després no es queixi… el destí pot ser molt cabró.

(La Susi beu un glop de l’ampolla)

Marmessora.- El destí?… Bé, un traguet… no em farà mal, no vull cridar a la mala sort. Que no ha dut copes?

Susi.- No, res de copes. Brindarem a glopets. (beu un altre glop) Què li ha promès el seu nòvio?

Marmessora.- (beu un glop i le passa a la Susi) Res, es diuen moltes coses en una relació, i més si és llarga, però no es poden considerar promeses.

Susi.- El meu Jordi si que és donat a prometre, em passaria hores fen el llistat, però de totes les que em va fer per portar-me al llit, em vaig il·lusionar amb lo d’aquesta mansió Ponce de León. A mi em semblava be un apartament a qualsevol platja, però ell sempre va de sobrat; un apartament és cosa del proletariat, deia; la meva dona, la muller de un Ponce de León es mereix una mansió.

Marmessora.- En els seus temps, diuen que era una mansió. Fins i tot un palau.

Susi.- Osti! Una mansión! Vaig quedar bocabadada, ni me’n vaig adonar que mentre jo sospirava, ell em desbotonava el sostenidor.

Marmessora.- El que conta és l’intenció i la seva era bona… segurament.

Susi.- Bona? No, no!, era bruta i rastrera.

Marmessora.- Ho dic, perquè potser no recordava que la mansió estava en runes, o pensava que aquest…

Susi.- Paller, no es talli, ho pot dir, no em fa res.

Marmessora.- Que aquest paller era més gran… i més habitable.

Susi.- No el defensi! No es pot confondre un paller amb una mansió! A mes, fardava de que el majordom es deia Dimas. Davant d’una mansió amb un majordom que es diu Dimas estava tant embadallada que ni em vaig adonar que em treia les calces… A vostè li han tret mai les calces a la primera cita, sense que ni s’adonés?

Si vols l’obra sencera demana-la a contacta

Related Articles

Consulteu també
Close
Back to top button